El format Legacy i les experiències de joc

El joc entès com una experiència per compartir.

Administrador

Un dels aspectes que tradicionalment ha estat molt important en les valoracions de jocs és la rejugabilitat. La majoria de les ressenyes solen deixar un apartat per a aquest factor i moltíssims compradors l’han tingut en compte a l’hora de decidir-se per un joc o un altre. Si bé és cert que ja des de fa molts anys existeixen jocs que no són rejugables (com per exemple Sherlock Holmes Detective Asesor del 1981), en els últims anys han començat a aparèixer un gran número de jocs que deixen el factor de la rejugabilitat a part i exploren nous camins.

L'experiència de joc sobre la rejugabilitat

El món dels jocs de taula ha evolucionat molt i no s’atura. L’any 1995 Klaus Teuber, un dissenyador de pròtesis dentals alemany, va sorprendre al món amb el Catan. Un joc que encara avui en dia utilitzem per acostar al nous jugadors al món dels jocs de taula moderns. Un dels punts forts del Catan és que presenta un taulell modular que permet diferents configuracions, fet que fa que cada partida sigui diferent. En aquell moment això va suposar una revolució per a tots aquells que no estaven acostumats a jugar.

Més de vint anys després del Catan el sector està innovant i ens presenta noves propostes. En alguna ocasió hem comentat com aquest cada cop s’assembla més al sector del llibre per l’estat de maduració en el que es troba. En aquest tipus de jocs dels que us parlem no només s’agafen coses d’aquest sector sinó que ens acostem més a altres sectors com són el del cine i el dels videojocs. Es converteix el joc de taula en una experiència per un sol cop i això fa que a l’hora de parlar-ne s’hagi d’anar amb compte. Hi ha risc de “spoilers”.

Tragedy Looper (BakaFire, 2011) publicat al nostre país per Devir és un exemple d’aquest tipus de jocs. Ens trasllada a tot un seguit d’escenaris en el que un jugador encarna al cervell i la resta lluiten contra ell per evitar que succeeixi una tragèdia. Aquest joc té una certa similitud amb la pel·lícula Atrapado en el tiempo (Groundhog day, 1993) en el que el protagonista revivia una i altra vegada el mateix dia. Aquí tenim tot un seguit de bucles temporals que s’aniran repetint fins que un dels bàndols es faci amb la victòria. Aquest joc incorpora un escenari d’aprenentatge per tal que tothom aprengui les mecàniques del joc abans de començar i l’experiència sigui plena per a tots els jugadors.

Un dels màxim exponents d’aquest tipus de joc el trobem en el recent T.I.M.E. Stories (Peggy Chassenet i Manuel Rozoy, 2015). Aquest joc trasllada l’univers dels videojocs de tipus aventura gràfica de “point and click” a un taulell de joc fent servir la mecànica de exploració de baralla. Parlem d’un joc narratiu completament cooperatiu en el que s’haurà de resoldre un cas. La pròpia baralla de joc moltes vegades servirà com a tutorial i guiarà al llarg de la partida. T.I.M.E. Stories suposa una evolució respecte els jocs com Sherlock Holmes Detective Asesor (Raymond Edwards, Suzanne Goldberg i Gary Grady, 1981) en el que s’han de resoldre casos discutint entre els jugadors quines localitzacions s’han de visitar per trobar pistes. Aquest joc no està pensat per resoldre el cas en una sola sessió sinó que ja ens explica com s’ha de guardar la partida per continuar jugant en una altra ocasió.

 

D’altra banda jocs com Las Mansiones de la Locura 2a Edición (Nikki Valens, 2016) i Arkham Horror El Juego de cartes (Nate French i Matthew Newman, 2016) ens proposen una campanya de joc que ens anirà explicant una història. Tant aquests com el T.I.M.E. Stories són jocs que sempre es poden ampliar a través d’expansions. 

El format Legacy

Des de la publicació del Pandemic Legacy (Matt Leacock, 2015) el format Legacy ha guanyat rellevància. Es tracta d’un estil de joc en el que també prima l’experiència sobre la rejugabilitat, però que presenta unes característiques diferents. Un joc Legacy és un joc que canvia en el temps en funció del resultat de cada partida i de les decisions preses pels jugadors. Habitualment es fan canvis físics al joc ja sigui marcant el taulell o les cartes o enganxant adhesius així com destruint components. Aquests canvis són permanents.

A Pandemic Legacy es juga una campanya conformada per dotze missions diferents. Cada missió es pot fallar un cop (amb conseqüències) pel que el joc ens proporciona entre dotze i vint-i-quatre partides. El contingut del joc ve separat en caixes tancades i numerades que s’han d’anar obrint en funció del que indiqui el manual del joc per a cada missió.

Recentment Devir ha publicat l’edició en castellà de Seafall (Rob Daviau, 2016), un joc en el que els jugadors s’embarquen en una campanya per convertir-se en el nou emperador i en breu s’espera la publicació d’Android Netrunner Directriz Terminal, una expansió de format Legacy per jugar al popular “Living Card Game”. 

Una experiència compartida

Si entrem dins del món que ens proposen aquests jocs de taula i deixem de banda la rejugabilitat, descobrim que ens ofereixen experiències fantàstiques. Ens agrada definir aquest tipus de jocs com a jocs esdeveniment en el que el més important és el viatge. Sovint serà necessari jugar-los amb el mateix grup de joc .

Hem de mirar aquests jocs comparant-los amb experiències que estem més acostumats a viure amb el cinema, la literatura o els videojocs. Un joc com el T.I.M.E. Stories val la pena encara que sàpigues que el cas només el podràs jugar un cop? Després de provar-lo podem dir de forma rotunda que la resposta és un sí. 

Subscriu-te a la nostra Newsletter

La millor manera d'estar al dia de totes les novetats de Via Lúdica.