La Posada Sangrienta, hostalers de moral dubtosa

Un joc de cartes no apte per a tots els públics

Administrador

Un tema molt tractat dins del món dels jocs de taula és la importància de la temàtica d’un joc en front de la mecànica. El joc de tipus més europeu sol tendir a donar més importància a la mecànica que a la temàtica i en el joc americà trobem més aviat el contrari. Moltes vegades es parla de jocs amb la temàtica enganxada. El cas del Dominion seria un exemple. Sense cap mena de dubte es tracta d’un dels millors jocs de tots els temps, però mentre el jugues realment no tens la sensació d’estar construint un regne. El Zombicide podria ser a el cas a la inversa. Potser la mecànica no està tant polida, però la sensació d’estar lluitant per la supervivència del grup està molt ben aconseguida.

La Posada Sangrienta és un joc que ens ha agradat molt perquè trobem que la mecànica i la temàtica estan molt ben integrades. A més el conjunt queda arrodonit amb unes il·lustracions que li senten genial.

Robar és lleig, però si és mort ja no ho necessita...

En aquest joc els jugadors representen el paper de diferents membres d’una família que han decidit muntar una posada en un camí molt transitat d’una petita regió de la França de l’any 1831. L’objectiu és aconseguir la fortuna més gran, però és clar, el que guanyen llogant les habitacions no els sembla suficient als membres d’aquesta família i, a més, el seu honor els impedeix robar als hostes. Per sort (i per desgràcia dels pobres visitants) en el seu codi d’honor no hi diu res sobre els assassinats i robar a un mort ja no està malament perquè, al cap i a la fi, aquest ja no necessita els diners.

Gestionant els nostres recursos

La Posada Sangrienta és un joc de cartes de gestió de mà i accions variables. Es col·loca el taulell al centre de la taula, es reparteixen les habitacions entre els jugadors segons indica el manual, es reparteixen dues cartes de pagès i una d’ajuda a tothom, es posa la fitxa de cadascú al marcador de 5 francs i se’ls hi dóna un xec de 10. Llavors es prepara la baralla per jugar. En funció del número de jugadors i de si es busca una partida més curta o més llarga es retiraran del joc una determinada quantitat de cartes. D’aquesta manera podem adaptar el joc al temps del que disposem.

La partida comença amb el jugador inicial col·locant un hoste de la baralla a cadascuna de les habitacions disponibles. En aquest joc la baralla es situa cap per amunt mostrant sempre la propera carta. Ell pot triar a quina habitació els col·loca tenint en compte el que ve a continuació. 

Un cop s’han repartit tots els hostes la partida comença amb el mateix jugador inicial. En el seu torn cada jugador jugarà una única acció i es faran dues voltes. Per tant cada ronda de joc tothom farà exactament dues accions. Després d’aquestes dues accions els hostes marxaran, i es passarà a resoldre el final de ronda.  

Les accions disponibles cada torn són sempre les mateixes i cada jugador pot triar quina vol fer en funció de les necessitats del moment i de la seva estratègia:

Subornar un hoste: La feina d’assassinar per enriquir-se no és pas fàcil. Serà necessari aconseguir còmplices que ens ajudin. Aquests els farem servir per portar a terme les nostres accions. Per subornar a un hoste haurem de descartar tantes cartes de la nostra mà (còmplices) com el número que indiqui la carta de l’hoste que volem subornar (de 0 a 3). Els còmplices de color blau són els experts en subornar i si fem servir aquestes cartes per fer aquesta acció els podrem conservar a la mà. No els descartarem.

Construir un edifici annex: Per poder continuar atraient clients és important que ens anem desfent dels cadàvers. Construint un edifici sobre les tombes sembla que és un bon mètode per a aquesta família. Per construir un annex has de jugar una carta de la teva mà (un còmplice que serà el que el gestioni) i descartar tantes cartes com el número que s’indiqui. Els experts en construir són els còmplices vermells. Per tant les cartes vermelles que fem servir per construir no les haurem de descartar. Els annexes tenen doble funció. Per un costat ens donen un benefici ja sigui immediat o pel final de la partida i per l’altre ens permeten enterrar tants cadàvers com el seu número.

Assassinar: L’acció estrella del joc. Sense matar és molt difícil enriquir-se en aquesta posada. Per dur a terme aquesta acció és necessari descartar tantes cartes de la mà com el número que indiqui l’hoste que es vol assassinar. Els experts en aquesta acció són els hostes grisos amb el símbol de pistoles. Un hoste mort es deixa cap per avall davant del jugador que l’ha matat.

Enterrar un cadàver: Per poder robar els cadàvers els hem d’enterrar. Una mica de decència s’ha de conservar. Per enterrar un cadàver és necessari que hi hagi un espai disponible en algun annex. No importa qui sigui el propietari. Llavors es descarten tantes cartes com el número del cadàver. Els experts en enterrar són els hostes liles. Aquestes cartes es recuperen i es retornen a la mà. Un cop enterrat un cadàver ja podem guanyar els diners en el marcador. Si l’annex era propi, el jugador guanya tantes monedes com indiqui la carta. Si en canvi era d’un altre jugador, es reparteixen els diners a parts iguals.

Passar i blanquejar diners: El màxim de diners que es pot tenir en efectiu a la posada es troba en 40 francs. Per continuar robant haurem de blanquejar els diners amb el notari corrupte del poble que ens els canviarà de deu en deu. Per cada deu francs que es baixi en el marcador guanyarem un xec. No estem obligats a realitzar aquesta acció. Un jugador pot passar simplement perquè no pot jugar res o no li interessa.  

Un cop tots els jugadors han fet les seves dues accions es passa al final de ronda.

Acabant la ronda

Si un cop s’acaba la ronda queda a la posada algun personatge amb pistoles (un policia) comença una ronda d’investigació. Tots els jugadors que tinguin cadàvers per enterrar hauran de demanar ajuda a l’enterrador del poble, però no surt barat. Aquest cobrarà deu francs per cada cadàver que s’hagi d’enterrar.  Els jugadors hauran de descartar aquests cadàver i no podran guanyar els diners per enterrar-los.

Després de la investigació els hostes que quedessin marxen. Cada jugador que tingui un hoste en una de les seves habitacions guanya un franc. Els hostes es posen a la baralla de sortida de la posada.

Finalment cada jugador ha de pagar un franc per cada còmplice que tingui a la mà. Si no es pot pagar llavors aquests marxaran i es descartaran.

Un joc complex

La Posada Sangrienta no és un joc per a tots els públics i no només per la temàtica. Estem davant d’un joc que no té una estructura de torn marcada. Cada cop haurem de triar quina és l’acció que més ens convé intentant seguir una estratègia que ens porti a maximitzar els nostres beneficis. Com que cada ronda de joc són només dos torns haurem d’anar adaptant-nos contínuament i el que hem de fer pot variar molt en funció dels hostes que entrin cada ronda.

Si us agraden els jocs una mica més complicats aquest és un que val molt la pena tenir en compte.

La Posada Sangrienta

Nº de jugadors: 2-5
Edat: 14+
PVP: 24,95 €
Editorial: Asmodee
Autor: Nicolas Robert
Disponible per provar a Via Lúdica.